CONCA CONFINADA

UNA VISIÓ DES D’IGUALADA AMB IMATGES, REFLEXIONS I RELATS DEL CONFINAMENT

 

{

Idea i recopilació de texts
Marta Vives
Arxiu Comarcal Anoia

Fotografies
Carles Ramos
Fotògraf freelance

Relat «Confinada»
Toni Cortès i Minguet
AnoiaDiari

L’exposició ‘Conca confinada’ vol ser un petit tast del què ha suposat el programa #arxivemlacovid2019, iniciat per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, el 12 de març fins al final del confinament. Més de 20 persones han col·laborat en el projecte (encara obert a noves contribucions) aportant fotografies, vídeos, activitats i, sobretot, experiències personals. Les fotografies i els vídeos són la percepció gràfica del què una persona ha vist i li ha impactat; les experiències escrites són els sentiments que expliquen els documents gràfics; les activitats dutes a terme durant aquest període ens expliquen com algunes persones van encarar el confinament: amb creativitat, innovació, emoció … Volem agrair al Bernat, a la Maria, al Jordi, a la Marisol, a la Marta, a la Mar, a la Montse, al Daniel, a l’Eudald, a la Lídia, al Carles … la seva col·laboració en el projecte.

Les fotografies del Carles Ramos, cedides a l’Arxiu Comarcal, ens ajuden a entendre què va suposar el confinament per a la Conca d’Òdena, però també contribuiran a no oblidar tot el què hem passat.

Gràcies a tots!

{

Arriba la nit i posem al nen a dormir, uns 30 min abans de les 9 (quan l’Alba Verges va donar la noticia oficial del confinament) a la meva parella li arriba un Whatsapp on ja es comença a parlar d’un possible confinament a la Conca d’Òdena. Ens mirem com si tot el que estava passant fos ciència ficció.

Montse

Emergències mèdiques recull possibles COVID+ a domicili durant els primers dies del confinament 13/03/2020.

{

 I escoltem la confirmació oficial del que ja ens havia arribat: la conca d’Òdena es confina….I es pot dir que a partir d’aquell moment apareix el sentiment d’angoixa del no saber què passarà en un futur… Un futur que per les decisions que s’han pres, no te pinta de que sigui fàcil…

Montse

El Mossos d’Esquadra controlen els accessos a la Conca d’Òdena. 

{

Sóc agnòstic però crec que, ara  que tota la humanitat mirem en la mateixa direcció, la comunicació esdevé la nova religió.  Les rodes de premsa de l’ajuntament son les misses de 12 de la nova fe. La mateixa fe que movia muntanyes i ara aparta pandèmies, la que sempre ha cregut en paràboles impossibles i ara ens dona esperança i relaxa l’ànima per seguir endavant.

Carles

Ajuntament d’Igualada amb la rosassa de la Basílica de Santa Maria d’Igualada.

{

Primer, amb més angoixa que ara que ja sóc a casa des de fa 19 dies. No hi ha alternativa. Ens hem de quedar a casa per evitar els contagis, atesa la magnitud de la propagació.

Marta

Patricia Illa 3a Tinent d’Alcalde i Berta Soler, Tècnica d’Esports de l’Ajuntament d’Igualada observen el muntatge de l’hospital d’emergència al pavelló de Les Comes d’Igualada – 29/03/2020

13 de març . Els resultats han arribat. Un dels pacients que va visitar la Lídia ha donat positiu de COVID-19 i la infermera igualadina ha de romandre aïllada a casa seva, com a mínim, les pròximes dues setmanes.

Relat «Confinada»

La Raquel fa la prova de la COVID-19 al Dr. Brescó a l’Hospital d’Igualada. El personal santari es fa les proves periòdicament en tenir contactes estrets amb pacients afectats – 06/05/2020

15 de març. La Lídia explica que els professionals de la salut estan preocupats. Més enllà de la situació d’on ve el sector, de la precarietat laboral, de la manca de personal i de material, de les retallades que han patit des del 2010, el sistema està preocupat per fer front a la crítica situació que es viu al país i, especialment, a la Conca d’Òdena…. Estic amoïnada perquè una professional tancada a casa és una professional menys als centres de salut».

Relat «Confinada»

El Dr. Santi Abreu, cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada es reuneix amb altres responsables de serveis assistencials per revisar els protocols d’actuació que canvien periòdicament a mida que disposen de nova informació sobre la COVID-19 – 06/05/2020

16 de març. Avui, m’ha parlat de les persones que tenen cura de la neteja, unes treballadores que passen desapercebudes però que tenen un paper molt important en tot aquest engranatge. «Cada vegada que algú amb símptomes —que encara no sabem si tindrà o no el COVID-19— entra en una zona, després han de netejar-ho tot, de dalt a baix, fins a l’últim racó.

Aquestes professionals han hagut d’aprendre, a marxes forçades, noves mesures, han hagut d’aprendre a protegir-se amb equips especials, als quals no estaven acostumades, ja que, habitualment, només treballaven amb guants.

Relat «Confinada»

La Hafsa, la Núria i la Iolanda formen part de l’equip de neteja que treballa en primera línia i que s’ha adaptat les noves condicions, sovint extremes per mantenir netes les instal·lacions i evitar contagis.

{

La vida tancada a casa és MOLT però molt avorrida. A veure, al principi dius, fenomenal, estarem tancats i no farem res! No. No és així. Nosaltres treballem cada dia des de casa, els adults fan la seva feina a través dels ordinadors, tot i que hi ha metges, repartidors, entre d’altres, que s’arrisquen cada dia treballant i ajudant a la gent. Són uns herois! 

Mar

19 de març. Setè dia d’aïllament. El test ha donat positiu.

Han arribat els resultats. Positiu. «M’ho temia», reconeix la Lídia, que m’explica que està «xof, molt xof». «Tenia tots els números», assumeix resignada. No té febre, però se sent molt cansada, es cansa de seguida i nota una cremor al pit. Li han demanat que elabori una llista amb els contactes que ha tingut els darrers dies.

Relat «Confinada»

La Mar del Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf amb seu dins de l’Hospital d’Igualada, analitza una de les proves de COVID-19 de tantes que li arriben cada dia - 22/05/2020

La Mar del Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf amb seu dins de l’Hospital d’Igualada, analitza una de les proves de COVID-19 de tantes que li arriben cada dia – 22/05/2020

25 de març. La Lídia també pensa que “cada dia que passa s’atansa el moment de poder tornar a treballar i col·laborar per fer front a la crisi”. “Se m’està fent molt i molt llarg”, reconeix la infermera, afegint que “rebo molta informació però la sensació d’impotència és molt gran, tancada aquí en aquestes quatre parets”. La Lídia avui ha fet un cartell, amb la frase “Ens en sortirem”, que ha penjat al balcó de casa seva.

Relat «Confinada»

L'Arlet i el Martí pengen una pancarta d'esperança i d'agraïment als sanitaris - 21/03/2020

L’Arlet i el Martí pengen una pancarta d’esperança i d’agraïment als sanitaris – 21/03/2020

{

Els primers dies, estava tan horroritzada amb aquest tema que vaig contactar amb el grup de voluntaris enginyers que s’han posat a fabricar, des de casa i amb una impressora 3D, materials per als hospitals.

Farem transport aquí a la zona. Ara mateix tenim un punt de recollida a la biblioteca de Capellades i estem esperant ordres. Són temps molt durs però la solidaritat i generositat de la gent afloren. Això sí que dona moral.

Marta

La iniciativa MALLA coordina més de 100 voluntaris imprimint material 3D de protecció personal per repartir-ho entre centres de salut, residències i establiments d’atenció al públic.

{

També comencem a sortir al balcó a aplaudir a les 8 del vespre, podríem dir que és el moment social del dia, en el que vas aprenent coses de qui són els teus veïns. És un moment bonic. Un dia a les 12 també van veure als cossos d’emergència fer un homenatge als sanitaris del CAP, tots portaven les sirenes enceses, va ser emocionant.

D’aquests moments que et fan agafar energia per continuar amb la situació. 

Montse

Cada dia a les 20,00, la Susanna surt al balcó a aplaudir juntament amb el seu veïnat per reconèixer la tasca del personal del sector sanitari - 21/03/2020

Cada dia a les 20,00, la  Susanna surt al balcó a aplaudir juntament amb el seu veïnat per reconèixer la tasca del personal del sector sanitari – 21/03/2020

{

El dia 28 de març va morir la meva sogra. Tenia 96 anys i un Alzheimer que ja la mantenia apartada del món. El problema és que no estàvem preparats per a poder encaixar la mort d’un ésser estimat que es produeix d’una manera tan deshumanitzada. La Carme -com tots els malalts aquests dies- va morir sola, sense una mà ni un petó. Va morir aïllada i va ser enterrada sense ningú. Et truquen de la funerària i t’ofereixen dues opcions: crematori o enterrament. ..

Tantes i tantes famílies passen el mateix! Quan tot això acabi haurem de fer un comiat per poder tancar el dol.

Marta

Una família torna al cementiri d’Igualada per visitar el seu difunt que, tot i que no va estar afectat per la COVID-19, el van haver d’acomiadar sense cerimònia.

{

Sóc infermera d’atenció primària….Tot i treballar amb gran rigor científic  (i amb bon suport dels caps i bona organització de tasques), internament  sento moltes contradiccions.  

Marisol

La Dra. Moriana i el seu equip continuen treballant des del CAP Igualada Centre per atendre els seus pacients tant en el centre com en atenció domiciliària - 22/04/2020.

La Dra. Moriana i el seu equip continuen treballant des del CAP Igualada Centre per atendre els seus pacients tant en el centre com en atenció domiciliària – 22/04/2020.

{

Els nostres dos fills i les parelles respectives han quedat dins l’àrea de confinament i, per tant, fa tres setmanes que no ens veiem físicament. La nostra filla, de 27 anys, és metgessa a l’hospital d’Igualada, epicentre del brot. El seu company, igual. Només pensava en ells, en la lluita que es portava a dins. Un horror i unes ganes de plorar que no podia dominar. 

Marta

El Dr. Monedero en el backstage d’urgències de l’Hospital d’Igualada – 27/05/2020

{

La majoria dels veïns d’Igualada ja no saben si avui és diumenge o dilluns… Normalment, cada diumenge, els carrers i places s’omplen de gent voltant, fent el vermut… Els parcs, sobretot el Parc Central, l’entorn del riu, l’Anella Verda, semblen la rambla, plens de gent, de famílies, passejant, fent esport o jugant.

Aquest diumenge, el segon del confinament, la ciutat és morta. Passa un cotxe. Algú que va a fer un encàrrec. Es compten amb una mà …

Toni

Carrers d’Igualada el 15 de març

{

Per reestructuració dels serveis treballem completament el que es diu «fora de la zona de confort», i realment és així !  Imagineu-vos tot això i que hem d’anar tapats i protegits, de manera que no ens reconeixem moltes vegades entre nosaltres.

Marisol

Personal sanitari en la carpa de cribatge del CAP Igualada Centre el 20 d’abril.

{

És una experiència nova per a tota la nostra generació. En primer lloc vaig proposar-me mantenir el màxim possible el bon estat físic, malgrat la meva edat.

Jordi

La Susanna manté una rutina d’exercicis durant el confinament per salut física i mental.

{

Indignació. Sento indignació quan constato la manca de material bàsic a hospitals i residències. Com és possible que els metges i infermers dels hospitals no tinguin material per a protegir-se? Com ens podem explicar que a les residències s’hagin de fer bates amb bosses de “basura” grans?

Marta

La Teresa Balaguer és infermera al CAP Igualada Centre. Es preparara per atendre un servei a domicili d’un pacient possible COVID+

{

Intento organitzar-me el dia, des de bon matí. Faig exercici mentre escolto les notícies, esmorzem amb el meu home, endreço la casa i netejo, treballo a l’ordinador, llegeixo, netejo el jardí, em connecto per whatsapp i videoconferència amb amics i família. De tele, poca. He descobert que les notícies reiterades em deixen esgotada. 

Marta

{

19 de Març, Sant Josep. Aquest cap de setmana de Sant Josep havíem de ser a Igualada, per celebrar el sant dels avis però sobretot perquè jo pogués explicar a la meva mare que estava esperant el meu tercer fill.

Maria (des de fora d’Igualada)

La Maria Mas, coordinadora de llevadores i la seva auxiliar Afaf El Idrissi, controlen les contraccions de la Margalida, l’Oksana i la Jenifer, tres mares que donaran llum al confinament.

{

Cada any ens agrada anar a veure la Mostra de Teatre al carrer… però vam tenir una agradable sorpresa quan els organitzadors de la Mostra van decidir que ens portaven la Mostra a casa. L’espectacle que més els va agradar als meus petits va ser el del Pep Bou i les bombolles… encara me’l demanen!

Maria (des de fora d’Igualada)

El Teatre Municipal de l’Ateneu es el primer teatre del país que surt del confinament i aixeca teló per a 30 espectadors amb l’obra Mort a les Cunetes de David Pinto i Joan Valnetí amb Martí Marsal.

{

23 d’abril. Un Sant Jordi diferent. I tant diferent. Cada vegada que sento la cançó que han compost per aquesta data tan senyalada no puc deixar de plorar emocionada…. Per compensar-ho hem explicat la llegenda de Sant Jordi, hem comprat llibres a una editorial catalana i hem aconseguit roses de proximitat!

Maria (des de fora d’Igualada)

El personal d’oficina i direcció, amb la Carme Riera, directora del SAP Anoia de l’ICS al capdavant, penja una banderola per felicitar un Sant Jordi molt especial. 

{

Cal viure lent, menjar i dormir bé, ambdues coses difícils ja que tirem una mica de dolç i per la nit allargo a llegir. …. Aplaudir a les 8 del vespre els sanitaris, jugar amb els fills quan són a casa, abraçar-los fort i dir-los: t’estimo. I estimar la nostra gent gran, que tant van treballar per fer el país que tenim i amb el seu esforç van crear les comoditats que ara moltes vegades malgastem. Perquè estimar és la font suprema de l’alegria.

Bernat

En la Diada de Sant Jordi, en Guillermo i el Joan, voluntaris de Creu Roja Anoia, porten un detall a les persones grans que viuen soles.

{

I així, arriba un dia que no només et preocupa la salut, sinó que també la situació econòmica. … De moment, a la meva feina estan teletreballant, així que evito l’angoixa de sortir fora i poder contagiar-me… Però em fa por el moment de tornar a agafar el bus per anar a la feina, ja no tant per mi sinó per contagiar després als de casa… Evito pensar-hi gaire,… 

Montse

La Susanna ha muntat el seu lloc de treball de la gestoria a casa. Col·lapsada de treball en tenir que gestionar ajuts, prestacions, ERTEs i impostos en un entorn telemàtic sovint complex per als seus clients.

{

La societat ha de descobrir que la vida frenètica que hem estat vivint no era bona, que hi ha una altra manera de viure, potser haurem de passar amb menys i que hi ha coses més importants que el tenir.

Jordi

Es suspenen les edicions de primavera i tardor 2020 del REC.0

La Lídia pensa que, durant tots aquests dies, i ara, «estem fent les coses bé i ens està donant resultats. Tanmateix, sóc conscient que aquests dies molta gent ha perdut a qui més estima i d’altres estan patint perquè tenen algú de la seva família greu o ells estan malalts». En aquest sentit, però, també vol transmetre «un missatge d’esperança i és que ens en sortirem. Jo me n’he sortit. Hi ha molta gent que se n’ha sortit, Cada dia més. I tots els professionals sanitaris estem treballant, estem fent i farem mans i mànigues perquè això sigui així».

Relat «Confinada»

El dilluns 18 de maig, Igualada reobre comerços i terrasses. La gent surt al carrer amb il·lusió però amb prudència. La Rambla Sant Isidre esdeve peatonal de 12,00 de migdia a 1,00 de la matinada i caps de setmana.