Exposició fotogràfica
TRIBUS D’ANGOLA
![DSC_0676](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/02/DSC_0676-2-1024x936.jpg)
En un món globalitzat on trobem a tot arreu les mateixes marques de roba i on les pautes de comportament social cada cop són més homogènies, Angola se’ns presenta com una illa d’una resistència cultural única al món.
Al sud-oest d’Angola trobem 12 tribus animistes que segueixen conservant una estètica pròpia i una mirada particular sobre l’ecosistema que les envolta.
Aquesta exposició ens presenta membres d’aquestes tribus perdudes entre l’altiplà de Huila i el gran desert del Namib, una de les últimes zones salvatges del planeta.
Fotografies: Siscu González / Carles Ramos
Texts: Ana Fernández
Guia Angola: Joan Riera
![DSC_0676](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/02/DSC_0676-2-1024x936.jpg)
Handa
![160804-010335](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160804-010335-1024x731.jpg)
Yuia és una dona handa i, sense saber-ho, al costat d’altres dones d’edat avançada manté viva la seva identitat a través d’una de les estètiques més poderoses que puguem contemplar: desenes de collarets superposats acumulats amb els anys com a símbol de distinció, trenes agrupades en un complex pentinat i infinits vidrets que ressalten i li adornen la pell.
Els handa, localitzats entre les províncies d’Huíla i Namibe, són experts coneixedors del poder medicinal de les plantes.
Lubango (Huíla)
![160804-010335](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160804-010335.jpg)
Mutua
![160811-174931](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160811-174931-731x1024.jpg)
Viuen en poblats molt senzills al municipi de Curoca, tradicionalment dedicats a la recol·lecció de mel i fruites del bosc, encara que en els últims temps moltes dones exerceixen la prostitució a les petites poblacions de la zona.
Mutinemi és una dona mutua, té vint-i-cinc anys i ens recorda vagament les dones himba pel pentinat, però la roba senzilla i l’evident absència d’ornaments corporals dissipa qualsevol possible confusió.
Oncocua (Cunene)
![160811-174931](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160811-174931.jpg)
![160805-000623-Editar](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160805-000623-Editar.jpg)
Muila
![160805-000623-Editar](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160805-000623-Editar-580x1024.jpg)
![160805-003227](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160805-003227-1024x731.jpg)
Les dones muila es mostren inconfusibles amb els notombi, les compactes cues fetes untant els cabells amb l’oncula (pasta elaborada amb pols de pedra, olis, fems i herbes) i guarnides amb vidrets, llavors, cauris…
Totes quatre evidencien, a través de la seva estètica, diferents estadis en la vida d’una dona: els senzills collarets de l’encara nadó, els gruixuts collarets de fang i palla de les nenes i l’esplèndida superposició de collarets i fang de la Pommo, esposa i mare.
Kalunda, Chibia (Huíla)
![160805-003227](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160805-003227.jpg)
Mucubal
![160806-145638](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160806-145638-731x1024.jpg)
L’Antimia té vint-i-sis anys i posa amb el seu segon fill. Avui dia reconeixem les dones mucubal per l’ompota, un aparatós tocat que evoca les lligadures de les monges catòliques. Colonitzadors i missioners van canviar la imatge d’un poble del qual l’única vestimenta consistia en una faldilla curta i una de més llarga en el cas dels homes. Moltes de les vistoses teles que actualment identifiquem com a africanes van ser introduïdes pels europeus per interessos comercials i amb un clar objectiu moral: l’ocultació del cos.
Capangombe (Kwanza Sul)
![160806-145638](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160806-145638.jpg)
![160806-152747](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160806-152747-1.jpg)
Nguendelengo
![160806-152747](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160806-152747-1-739x1024.jpg)
![160806-155414](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160806-155414-731x1024.jpg)
L’Antimia té vint-i-sis anys i posa amb el seu segon fill. Avui dia reconeixem les dones mucubal per l’ompota, un aparatós tocat que evoca les lligadures de les monges catòliques. Colonitzadors i missioners van canviar la imatge d’un poble del qual l’única vestimenta consistia en una faldilla curta i una de més llarga en el cas dels homes.
Moltes de les vistoses teles que actualment identifiquem com a africanes van ser introduïdes pels europeus per interessos comercials i amb un clar objectiu moral: l’ocultació del cos.
Cambongue (Kwanza Sul)
![160806-155414](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160806-155414.jpg)
![160811-154851](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160811-154851.jpg)
Muhacahona
![160811-154851](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160811-154851-731x1024.jpg)
![160811-154042](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160811-154042-731x1024.jpg)
Arribem a Mufindo de la mà de Wilson, fill bastard d’un soldat portuguès que va violar la mare de Mucowatua durant la guerra. El recel inicial cap a nosaltres dona pas a una nit de bonics cants i balls al costat del foc, i a un matí de descobriment mutu.
Les dones muhacahona mantenen una estètica impactant: faldilles curtes subjectades amb cinturons de cuir i granadures, múltiples collarets, polseres, turmelleres, tocats capil·lars… Mucowatua mostra el petit reposacaps que les dones muhacahona utilitzen per mantenir intacte el complex pentinat a base de trenes i un inconfusible serrell curt empastat amb fem, greix i herbes.
Mufindo, Iona NP (Namibe)
![160811-154042](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160811-154042.jpg)
Mugambue
![160812-003730](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160812-003730-731x1024.jpg)
Cañima (Namibe)
![160812-003730](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160812-003730.jpg)
![160810-224636](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160810-224636-731x1024.jpg)
Mundimba
![160810-224636](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160810-224636-731x1024.jpg)
![160810-223912](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160810-223912-731x1024.jpg)
Mugakupanga té vint-i-dos anys i ja és mare; Kashumba només en té setze. Totes dues són dones mundimba.
Els missioners europeus van arribar als remots poblats dels mundimba i van obligar moltes dones a tapar-se amb vestits occidentals i a posar-se sostenidors, però no totes ho van fer. Mugakupanga i Kashumba vesteixen faldilla curta, mostren els pits com ho van fer les seves avantpassades i mantenen els pentinats característics: pèl trenat per a les joves i un complex cardat adornat amb pinces de colors per a les casades.
Oncocua (Cunene)
![160810-223912](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160810-223912.jpg)
Khoisan
![160814-185152](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160814-185152-731x1024.jpg)
Els khoisan, un dels llinatges més antics de la humanitat, viuen com a veritables pàries al seu poble: han patit persecucions, intents d’extermini… El grup de Lucía subsisteix venent als bantús mel i petits objectes de metall que ells mateixos elaboren.
La llengua khoisan, a força de clics, s’està perdent. Ja només la gent més gran la intercala entre la seva curiosa barreja de portuguès i mugambue.
Nampunda (Huíla)
![160814-185152](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/160814-185152.jpg)
Himba
![DSC_0666](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/DSC_0666-731x1024.jpg)
Mucakisho té vint-i-dos anys i no se separa del petit Kapunde. És difícil descriure les dones himba. Després de veure-les, tenim la sensació que ens trobem davant de deesses vingudes d’un altre planeta: els pentinats i tocats, les robes de cuir, els múltiples collarets, les polseres i els braçalets, la pell recoberta d’ocre vermellós…
Els himba viuen entre Namíbia i Angola, vora el riu Kunene, i es dediquen a la ramaderia. Als poblats abunden motos, ràdios, mòbils… però les dones no renuncien a una estètica única que mostren amb orgull.
Otchifengo (Namibe)
![DSC_0666](https://carlesramos.ostal.cat/wp-content/uploads/2018/03/DSC_0666.jpg)